Mira, somriu, aixeca el cap.
Entoma i etziba.
No ploris per allò que deixes, estigues content per allò que busques.
Atrapa’t i deixa’t atrapar.
Entra en el joc dels homes i fes que ells entrin en el teu.
Baixa al carrer i camina, segueix la multitud i sent que en formes part, tot i saber que mai seràs com ells.
Unifica, sintetitza, comprèn.
Engresca’t, evadeix-te, concentra’t.
Coneix.
Observa’t als miralls, radiografia’t, corprèn-te amb la teva imatge.
Dubta, de tot i de tu mateix, de com estan fetes les coses i de com s’han de fer, dubta i fes com si no recordessis l’existència del Món.
Sorprèn-te d’un dia d’estiu.
Explica’t, obre la porta, deixa que entri algú i ensenya-li la teva vida.
Deixa de buscar allà on mai has trobat res.
Endavant, sempre endavant, perquè és l’únic camí, perquè no n’hi pot haver cap altre, perquè tot és massa efímer.
Teva és la teva vida, teus són els teus peus.
Això de dubta de tot…
Un gran saludo de vuelta…