Demà un mort, al llit
entre llençols arrugats,
amb els ulls closos,
cap per avall, amb el braç recargolat
a sota el cap. Ja fred,
tens, dur, pàl·lid blavós.
Demà un plor sec, enlleganyat,
un somriure, impropi,
abominable.
Ningú trucarà a la porta
Demà un mort, al llit
entre llençols arrugats,
amb els ulls closos,
cap per avall, amb el braç recargolat
a sota el cap. Ja fred,
tens, dur, pàl·lid blavós.
Demà un plor sec, enlleganyat,
un somriure, impropi,
abominable.
Ningú trucarà a la porta
miquel!
els exàmens t’han absorbit a un món de cabòries supersòniques?
volem més lletres!
una abraçada