Demà

Demà un mort, al llit

entre llençols arrugats,

amb els ulls closos,

cap per avall, amb el braç recargolat

a sota el cap. Ja fred,

tens, dur, pàl·lid blavós.

Demà un plor sec, enlleganyat,

un somriure, impropi,

abominable.

Ningú trucarà a la porta

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Demà

  1. elisabet diu:

    miquel!

    els exàmens t’han absorbit a un món de cabòries supersòniques?
    volem més lletres!

    una abraçada